...
Vaig tornar a provar les opcions de maximitzar i minimitzar, tot i que si no havia funcionat la primera vegada ara tampoc era probable que funcionés, i vaig canviar de tàctica anant al menú de configuració de l’Ubuntu per a canviar la resolució de pantalla. Però res, de fet estava al màxim i allò no millorava.
A risc de fer-me pesat, al final vaig tornar a cridar a la supervisora per que em tornés a explicar com ho havia de resoldre, però aquest cop essent ella la que agafava el ratolí i em redimensionava la finestra agafant a la cantonada superior esquerra i portant-la una mica cap el centre. I ¡Tachan! l’esperat nombre va aparèixer.
El tercer problema amb el que em vaig trobar va ser amb la interpretació subjectiva d’una icona que representava un telèfon mòbil. Em preguntaven amb quins dispositius es podien enviar correus electrònics i, com que no recordava haver-ho llegit als apunts, em feia dubtar de si es volien referir a un telèfon mòbil de gama baixa o de gama alta, doncs tot i que els primers no poden, els segons si. Tot i la similitud en la seva aparença o com diu la dita “El hábito no hace al monje”.
Després de completar la ràtzia de 38 preguntes, em van aparèixer les dues que tenia aparcades. Un cop respostes, em va demanar si volia enviar el resultat. En donar la meva conformitat va començar a rumiar i, al cap d'uns segons eterns, va aparèixer la paraula “Apte”.
I així va ser com 49 minuts després d’haver començat, vaig poder marxar amb el certificat del nivell bàsic sota l'ala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.